Es calcula que el 20% dels adolescents de tot el món té problemes mentals o de comportament. La depressió és la malaltia que més contribueix a la càrrega mundial de morbiditat entre els joves de 15 a 19 anys d'edat, i el suïcidi és una de les tres causes principals de mortalitat entre les persones de 15 a 35 anys. En conjunt, uns 71.000 adolescents cometen suïcidi anualment i una xifra 40 vegades superior ho intenta. Al voltant de la meitat dels trastorns mentals d'una vida comencen abans dels 14 anys d'edat i el 70% abans dels 24. La freqüència de trastorns mentals entre els adolescents ha augmentat en els darrers 20 i 30 anys; aquest augment s’atribueix a la ruptura de les estructures familiars, l'augment de la desocupació entre els joves i les poc realistes aspiracions educatives i professionals que les famílies tenen per als seus fills i filles.
Els problemes mentals dels joves que no reben assistència estan associats amb resultats insuficients en matèria d'educació, atur, ús d'estupefaents, estils de vida perillosos, delictes, una salut sexual i reproductiva deficient, autolesions i un escàs cura de si mateixos, factors tots que augmenten els riscos de malalties i de mort prematura. Els problemes de salut mental dels adolescents porten uns alts costos socials i econòmics ja que, a mesura que passa el temps, solen patir discapacitats. Els factors de risc dels problemes de salut mental estan prou demostrats i inclouen els maltractaments en la infància, la violència en la família, l'escola i el veïnat, la pobresa, l’exclusió social i el desavantatge en matèria d'ensenyament. Les malalties psiquiàtriques i la toxicomania en els progenitors, així com la violència marital, també augmenten la situació de risc dels adolescents, així com estar exposats a les alteracions socials i l'angoixa psicològica que acompanyen als conflictes armats, els desastres naturals i altres crisis humanitàries. El estigma dirigit cap als joves amb trastorns mentals, i les violacions els drets humans a què estan sotmesos, augmenten les conseqüències adverses.
En molts països, només se sotmet a un reconeixement i a unes cures bàsiques a una petita minoria de joves amb problemes de salut mental, mentre que la majoria pateix innecessàriament, incapaç d'accedir als recursos apropiats de reconeixement, assistència i tractament. Malgrat els considerables avenços en l'elaboració d'intervencions eficaces, la majoria de les necessitats per a una bona salut mental no estan sent satisfetes ni tan sols en les societats més riques, i en molts països en vies de desenvolupament la taxa de necessitats que no es satisfan arriba gairebé al 100%. Per tant, els problemes de salut mental en els joves representen un
important repte per a la salut pública de tot el món. Les mesures preventives poden ajudar a evitar l'agreujament i la progressió dels trastorns mentals, i una ràpida intervenció limita la gravetat d'aquests. Els joves als quals se'ls reconeixen les seves necessitats de salut mental actuen millor en la societat, rendeixen de manera més eficaç a l'escola i tenen més possibilitats d'esdevenir adults productius i ben adaptats socialment que aquells les necessitats dels quals no estan sent satisfetes. El suport a la salut mental, la seva prevenció i un tractament oportú redueix també la càrrega que pesa sobre els sistemes d'atenció de la salut. Si es vol aconseguir una prevenció i assistència eficaços, és essencial que hi hagi una major consciència pública sobre els problemes de salut mental i un suport social general als adolescents. La salvaguarda de la salut mental de l'adolescent comença amb els progenitors, les famílies, l'escola i les comunitats. Si s'educa en matèria de salut mental a aquestes importants parts interessades, és possible ajudar a que els adolescents augmentin les seves capacitats socials, millorin la seva aptitud per resoldre problemes i guanyin seguretat en si mateixos, el que al seu torn pot alleujar els problemes de salut mental i evitar comportaments arriscats i violents. Així mateix s’hauria d'animar als propis adolescents a participar en debats i en l'elaboració de polítiques sobre la salut mental. El reconeixement primerenc de desordres emocionals i la prestació d’ajuda psicològica a càrrec de personal especialitzat (no necessàriament treballadors de la salut) poden mitigar els efectes dels problemes mentals. Es pot formar a treballadors d'atenció primària de la salut per a utilitzar entrevistes estructurades amb les quals poder detectar els problemes en una primera fase i oferir tractament i assistència. Els programes psicopedagògics a les escoles, l'assessorament de suport, les teràpies cognoscitives i del comportament, si pot ser amb la participació familiar, són tots ells sistemes eficaços a l'hora de millorar la salut mental dels adolescents, mentre que els casos més complicats d'adolescents amb greus trastorns mentals es remetran gradualment a serveis especialitzats. A nivell internacional, s'han establert diversos instruments jurídics i acords per promocionar la salut i el desenvolupament dels adolescents, en particular la Convenció sobre els Drets del Nen i la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitats. La integració de la salut mental dins dels sistemes d'atenció primària de la salut suposa una temptativa fonamental per reduir el buit en el tractament dels problemes mentals. Amb aquesta finalitat, l'Organització Mundial de la Salut i els seus col·laboradors han elaborat el Acord Marc 4 S, el qual ofereix una estructura per a iniciatives nacionals amb la intenció de reunir i utilitzar informació estratègica; preparar polítiques de suport basades en proves empíriques; augmentar l'escala de la provisió i utilització dels productes i serveis de la salut, i enfortir els vincles amb altres sectors del govern. Aquesta integració augmentarà l'accés als serveis i reduirà l’estigma atribuït als trastorns mentals.
Una de les comeses més urgents a l'hora d'abordar la salut mental dels adolescents és la de millorar i ampliar la informació comprovada. Una investigació sistemàtica sobre la naturalesa, freqüència i factors determinants dels problemes mentals en els adolescents (més la prevenció, les intervencions primerenques i les estratègies de tractament) serà fonamental per garantir el dret dels adolescents a la salut i el desenvolupament en aquests entorns.
important repte per a la salut pública de tot el món. Les mesures preventives poden ajudar a evitar l'agreujament i la progressió dels trastorns mentals, i una ràpida intervenció limita la gravetat d'aquests. Els joves als quals se'ls reconeixen les seves necessitats de salut mental actuen millor en la societat, rendeixen de manera més eficaç a l'escola i tenen més possibilitats d'esdevenir adults productius i ben adaptats socialment que aquells les necessitats dels quals no estan sent satisfetes. El suport a la salut mental, la seva prevenció i un tractament oportú redueix també la càrrega que pesa sobre els sistemes d'atenció de la salut. Si es vol aconseguir una prevenció i assistència eficaços, és essencial que hi hagi una major consciència pública sobre els problemes de salut mental i un suport social general als adolescents. La salvaguarda de la salut mental de l'adolescent comença amb els progenitors, les famílies, l'escola i les comunitats. Si s'educa en matèria de salut mental a aquestes importants parts interessades, és possible ajudar a que els adolescents augmentin les seves capacitats socials, millorin la seva aptitud per resoldre problemes i guanyin seguretat en si mateixos, el que al seu torn pot alleujar els problemes de salut mental i evitar comportaments arriscats i violents. Així mateix s’hauria d'animar als propis adolescents a participar en debats i en l'elaboració de polítiques sobre la salut mental. El reconeixement primerenc de desordres emocionals i la prestació d’ajuda psicològica a càrrec de personal especialitzat (no necessàriament treballadors de la salut) poden mitigar els efectes dels problemes mentals. Es pot formar a treballadors d'atenció primària de la salut per a utilitzar entrevistes estructurades amb les quals poder detectar els problemes en una primera fase i oferir tractament i assistència. Els programes psicopedagògics a les escoles, l'assessorament de suport, les teràpies cognoscitives i del comportament, si pot ser amb la participació familiar, són tots ells sistemes eficaços a l'hora de millorar la salut mental dels adolescents, mentre que els casos més complicats d'adolescents amb greus trastorns mentals es remetran gradualment a serveis especialitzats. A nivell internacional, s'han establert diversos instruments jurídics i acords per promocionar la salut i el desenvolupament dels adolescents, en particular la Convenció sobre els Drets del Nen i la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitats. La integració de la salut mental dins dels sistemes d'atenció primària de la salut suposa una temptativa fonamental per reduir el buit en el tractament dels problemes mentals. Amb aquesta finalitat, l'Organització Mundial de la Salut i els seus col·laboradors han elaborat el Acord Marc 4 S, el qual ofereix una estructura per a iniciatives nacionals amb la intenció de reunir i utilitzar informació estratègica; preparar polítiques de suport basades en proves empíriques; augmentar l'escala de la provisió i utilització dels productes i serveis de la salut, i enfortir els vincles amb altres sectors del govern. Aquesta integració augmentarà l'accés als serveis i reduirà l’estigma atribuït als trastorns mentals.
Una de les comeses més urgents a l'hora d'abordar la salut mental dels adolescents és la de millorar i ampliar la informació comprovada. Una investigació sistemàtica sobre la naturalesa, freqüència i factors determinants dels problemes mentals en els adolescents (més la prevenció, les intervencions primerenques i les estratègies de tractament) serà fonamental per garantir el dret dels adolescents a la salut i el desenvolupament en aquests entorns.
