J&J PAGARÀ UNA MULTA DE 1.600 MILIONS D’EUROS PER PROMOCIÓ INDEGUDA DE DIVERSOS MEDICAMENTS

La farmacèutica ha estat multada per conducta criminal i violació del codi civil.
Promocionar durant anys medicaments per a fins diferents als aprovats per la FDA.
També va subornar a farmacèutics i metges perquè prescrivissin els seus productes.

La multinacional Johnson & Johnson ha acordat aquest dilluns [4 de novembre del 2013] amb el Departament de Justícia dels EUA el pagament d'una multa de més de 2.200 milions de dòlars (uns 1.627 milions d'euros) per promocionar Risperdal i dos medicaments per a usos diferents per als quals van ser autoritzats.
L'acord, un dels més onerosos de la història dels Estats Units contra una empresa del sector sanitari per frau, implica el pagament de multes per conducta criminal i violació del codi civil.
Els càrrecs es refereixen a "la promoció d’usos no aprovats com a segurs i eficaços per l'Agència que regula els medicaments als EUA, la FDA, i el pagament de suborns als farmacèutics i metges perquè prescrivissin Risperdal, Invega i Natrecor per aquestes indicacions", assenyala el comunicat.
En concret, el comportament denunciat pel Departament de Justícia afecta dos medicaments utilitzats per al tractament d’esquizofrènia (Risperdal i Invega) i un altre per problemes cardíacs (Natrecor), que en alguns casos van ser promocionats per a altres usos no aprovats per l'Administració de Fàrmacs i Aliments (FDA).
Risperdal va arribar al mercat el 1994. Entre els seus efectes secundaris, s'ha vinculat amb un excessiu augment de pes, més risc de diabetis, d'ictus i mort en pacients d'edat avançada i demència. La FDA ho va aprovar el 1993 per als trastorns psicòtics com la esquizofrènia. La unitat de J&J, Janssen, va intentar augmentar el seu mercat i el va promocionar per al trastorn bipolar, la demència, els trastorns de l'humor i l'ansietat. A més J&J va pagar entre 1990 i 2009 suborns a metges perquè receptessin i recomanessin els seus medicaments.
"La conducta al•legada en aquest cas ha posat en perill la salut i seguretat dels pacients", ha afirmat el fiscal general dels EUA Eric Holder. Perquè l’empresa havia promocionat el fàrmac com a teràpia per a persones grans amb demència, un ús no aprovat pels reguladors, i per als nens abans que la FDA aprovés per primera vegada la seva ocupació en pediatria el 2006.
El govern dels EUA ha estat investigant les pràctiques de màrqueting de Risperdal des de 2004. En abril de 2011, la companyia va ser sancionada amb una multa de 829 milions d'euros per ocultar els riscos d'aquest fàrmac i, encara que va anunciar que anava a recórrer la sentència l'agost de 2011, va arribar a un acord per resoldre una altra acusació de caràcter penal.
La multa imposada "demostra la nostra determinació per forçar a qualsevol empresa que violi la llei i s’enriqueixi a costa de la població nord-americana", assenyala Holder.
L'acord és un dels més quantiosos mai realitzat sobre el frau contra la salut als Estats Units. A més, l’empresa es compromet a participar en un programa de control i auditoria per evitar nous comportaments il•legals amb la intenció d’augmentar la venda de medicaments, cosa que per Holder augmenta el cost de programes sanitaris públics com el Medicare o el Medicaid.
L’acord anunciat avui no suposa la fi d’altres demandes contra l’ús de Risperdal en els estats de Louisiana i Carolina del Sud.

LA CAFEÏNA I LES MALALTIES MENTALS. “LA CAFEÏNA ESTIMULA LA PSICOSI O ÉS LA PSICOSI LA QUE ESTIMULA EL CONSUM DE CAFEÏNA?”

1er article.

Els toxicòlegs diuen que la intoxicació per cafeïna emmascara malalties com l’ansietat, la depressió maníaca i l’esquizofrènia.

"La psicosis induïda per cafeïna, ja produeixi deliri, depressió maníaca, esquizofrènia o simplement una síndrome d’ansietat, en la majoria dels casos serà difícil de diferenciar de psicosis orgàniques o no orgàniques.... 
El tractament de la psicosi induïda per cafeïna és retenir més cafeïna".

Clinical Management of Poisoning and Drug Overdose, 3rd ed., 1998 Link

Michael W. Shannon, MD, MPH, Director, Lead and Toxicology Clinic, The Children’s Hospital; Associate Professor of Pediatrics, Harvard Medical School; Staff Toxicologist, Massachusetts Poison Control System

Lester M. Haddad, MD, Clinical Professor in Family Medicine, Medical University of South Carolina; Emergency Physician and Active Staff, Bon Secours St. Francis Xavier Hospital

James F. Winchester, MD, Professor of Medicine, Division of Nephrology, Georgetown University Medical Center

2on article.

Medscape: "Els pacients que es converteixen en addictes a la cafeïna ni tan sols se n’adonen."

"Massa sovint, els pacients que es presenten amb queixes d'algun tipus d'ansietat no tenen una història acurada d’haver pres cafeïna. Les begudes amb cafeïna, particularment fortes, s'han convertit en molt populars en les situacions socials i necessiten ser qüestionades. Els programes de televisió han popularitzat gent asseguda en cafeteries bevent cafè durant llargs períodes de temps. Diverses begudes noves han entrat al mercat amb creixents quantitats de cafeïna. Pràcticament cap dels mitjans de comunicació associats amb tot això, res esmenta sobre la toxicitat de la cafeïna. Com a resultat, els pacients que es converteixen en addictes a la cafeïna ni tan sols se n'adonen i poden necessitar ser educats en què la quantitat de cafeïna que ingereixen és una qüestió simplement social, i això és el que els pot fer sentir incòmodes."

Medscape: Dual Diagnoses, New Perspectives Link

3er article.

Un reconegut especialista en al·lèrgies diu que milers de persones estan en institucions mentals a causa de la cafeïna.

"Avui en dia, hi han milers de persones en institucions mentals degut a què no es dóna més importància a l’ús de la cafeïna. Psiquiatres estan publicant articles que indiquen que són molts els casos de depressió i ansietat en les institucions mentals que no necessiten més tractament que deixar de prendre cafeïna. Semblaria que amb aquest simple remei disponible, molts milers de persones podrien retornar a una vida normal i plena ràpidament.

"No obstant això, l'ús de la cafeïna és tan tradicional i està tan fermament arrelat que és gairebé impossible d'eliminar les begudes amb cafeïna de la dieta dels pacients en les institucions mentals. Màquines de begudes, dispensadors de cafè, i la tradicional pausa del cafè són passatemps comuns en institucions mentals, i també en la casa d’aquells que estan mentalment malalts".

Calvin Thrash, M.D., Author, Food Allergies Made Simple

4rt article.

British Journal of Addiction: 1 de cada 10 persones intoxicada per cafeïna.

"Encara que  infreqüentment diagnosticat, el cafeisme es creu que afecta una de cada deu persones de la població”.

JE James and KP Stirling, “Caffeine: A Summary of Some of the Known and Suspected Deleterious Habits of Habitual Use,” British Journal of Addiction, 1983;78:251-58. 

5è article.

Una enquesta d’una revista mèdica britànica troba el 40% dels pacients hospitalitzats intòxicats amb cafeïna.

"[Quan la cafeïna es pren en excés], els símptomes relacionats amb l'ansietat es tornen cada vegada més evidents. Un cas de cafeisme, que es presenta com un deliri paranòic, seria com un exemple extrem d'això. Un estudi amb 60 pacients hospitalitzats va revelar que aproximadament el 40% d'ells consumia cafeïna suficient per produir símptomes de cafeisme. Per això, es va recomanar que tots els pacients haurien de ser interrogats sobre el seu consum de cafeïna. També, el cafeisme s'ha de considerar com un diagnòstic diferencial dels estats d'ansietat".

DC Mackay and JW Rollins, “Caffeine and caffeinism,” Journal of the Royal Naval Medical Service, 1989;75(2):65-7. 

6è article.

Johns Hopkins University School of Medicine: Els pacients poden deixar de reconèixer els símptomes induïts per la cafeïna.

"El malestar clínicament significatiu produït per la intoxicació per cafeïna es reflecteix en la inclusió de la intoxicació per cafeïna com diagnòstic en el DSM-IV (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, Quarta Edició) (American Psychiatric Association, 1994) i en la CIE-10 (Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut, Desena Edició) (Organització Mundial de la Salut). "

"Els estudis han demostrat que altes dosis dietètiques de cafeïna (200 mg o més) incrementen els símptomes d’ansietat  i indueixen a atacs de pànic en la població en general. Als Estats Units, la mitjana per càpita de consum diari entre els consumidors de cafeïna adults és de 280 mil·ligrams (l'equivalent a 17 unces de cafè preparat)."

"Encara que els individus molt ansiosos tendeixen a ser més propensos a limitar el seu consum de cafeïna, no totes les persones amb problemes d'ansietat, naturalment, eviten la cafeïna, i alguns poden deixar de reconèixer el paper que està jugant la cafeïna en els seus símptomes d'ansietat."

"S'ha observat que la intoxicació per cafeïna pot ocórrer en algú que ha estat consumint cafeïna durant molts anys sense, aparentment, haver tingut problemes anteriors".

Roland R. Griffiths, Ph.D, The Johns Hopkins University School of Medicine
Professor of Behavioral Biology, Department of Psychiatry & Behavioral Sciences
Professor of Neuroscience, Department of Neuroscience 

7è article.

The Institute of Legal Medicine: "L’excés de cafè es passa per alt moltes vegades perquè els estranys símptomes poden assemblar-se  i fer-se passar per una malaltia orgànica o mental."
"Els excessos de cafè poden provocar símptomes de comportament violent en algunes persones, però el que és un sentiment d'alleujament pel metge i pel pacient és veure que els símptomes desapareixen per complet quan el metge ordena al pacient que deixi de beure cafè ...."
"Els símptomes varien amb la tolerància adquirida o innata, però en general els pacients poden queixar-se de mareig lleuger, manca d'aire, dolor al pit, nerviosisme, irritabilitat, tremolors, espasmes musculars, cefalea tensional, insomni (dificultat per agafar el son o romandre dormit ), psiconeurosis (ansietat), falta de gana, pèrdua de pes, inquietud, falta de bon judici, alegria, eufòria, confusió, desorientació, excitació, i fins i tot comportament violent amb la natura; també, cridar fins l’exhauriment, donar puntades i mossegar, i progressar cap a una semi-estupor ".
"Els símptomes de sobredosi de cafeïna són variats i estranys i poden ser mal interpretats fàcilment ... L’excés de cafè es passa per alt moltes vegades perquè els estranys símptomes poden assemblar-se i fer-se passar per una malaltia orgànica o mental."

Sidney Kaye, PhD, of the Institute of Legal Medicine

8è article.

DSM-IV sobre "Trastorns psiquiàtrics induïts per la cafeïna".
"Els 4 trastorns psiquiàtrics induïts per la cafeïna inclouen la intoxicació per cafeïna, el trastorn d'ansietat induït per cafeïna, el trastorn del son induït per cafeïna, i trastorns relacionats amb la cafeïna no especificats d'altra manera (NOS)."

Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fourth Edition (DSM-IV) Link 

9è article.

Nutricionista clínic: persones addictes a la cafeïna són rutinàriament "mal diagnosticades com a neuròtics o fins i tot com a psicòtics"
"En més d'una dècada de pràctica com nutricionista clínic, he vist de primera mà, amb milers de clients, que la cafeïna és un perill per a la salut. Ansietat, dolors musculars, mals de cap, PMS .... Però si això és tot el que la cafeïna t’ha fet a tu, tens sort. Què passa amb la gent mal diagnosticada com a neuròtics o fins i tos com a psicòtics, que gasten anys i petites fortunes en la psicoteràpia, i tot perquè ningú els va preguntar sobre el seu consum de cafeïna? "

Nutritional biochemist Stephen Cherniske, in Caffeine Blues: Wake Up to the Dangers of America’s #1 Drug.

10è article.

Revista de l'Associació Mèdica dels Estats Units: La cafeïna provoca "problemes psicològics".
"L'existència d'una síndrome de dependència de la cafeïna inclou proves que la continuada consumició de cafeïna, tot i patir problemes mèdics o psicològics fruit del seu consum, i els esforços fallits per deixar de prendre’n, proporciona una major similitud entre la cafeïna i les drogues clàssiques de dependència".

EC Strain, GK Mumford, K Silverman et al., “Caffeine Dependence Syndrome: Evidence from case histories and experimental evaluations.” Journal of the American Medical Association, 1995;273:1418-19.

11è article.

Els psiquiatres diuen: "La psicosi pot ser induïda en individus normals produïda per la ingesta de cafeïna en dosis tòxiques".
" La psicosi pot ser induïda en individus normals produïda per la ingesta de cafeïna en dosis tòxiques, i els símptomes psicòtics també poden ser agreujats en pacients esquizofrènics emprant cafeïna .... La prevenció dels símptomes psiquiàtrics produïts per la cafeïna és possible, reconeixent, educant i tractant als pacients que s’acostin a una disminució gradual del seu consum".

Broderick P, Benjamin AB, Caffeine and psychiatric symptoms: A Review; J Okla State Medical Assoc, 2004 Dec; 97(12):538-42

12è article.

Un expert en cafeïna diu: la cafeïna produeix ansietat, estats psicòtics i demència tòxica.

"Una reacció al·lèrgica a la cafeïna es manifesta com una anafilaxi. Durant un estat d'anafilaxi per cafeïna, el cos entra en el mode de lluita o de vol, que pot ser confós amb hiperactivitat, ansietat o trastorn de pànic. L’anafilaxi per cafeïna provoca vasculitis cerebral, porta a la ruptura de la barrera hematoencefàlica i genera demència tòxica."

"Els símptomes van des d’unes reaccions mínimes als estats psicòtics greus, que poden incloure comportament irracional, trastorns en l'atenció, manca de concentració i comprensió, canvis d'humor, manca d'habilitats organitzatives, canvi d'activitats dificultós, fins deliris, al·lucinacions i paranoia."

"Una reacció al·lèrgica als resultats de la cafeïna pot produir l'enverinament de l'escorça prefrontal. Produir danys a la zona inferior de l'escorça prefrontal, per sobre de les conques oculars, en general fa que una persona es distregui i interfereix amb la seva capacitat de supervisar les activitats personals (Carter, 1998). La lesió produeix una pèrdua de la inhibició verbal i social .... "

"Mentre que altres poden notar canvis amenaçadors en el comportament o en la personalitat, la víctima no pot".

Ruth Whalen, MLT.

13è article.

Full de Seguretat sobre l'exposició a la cafeïna: al·lucinacions, nerviosisme i psicosi.
Encara que la FDA (Administració d’aliments i medicaments) etiqueta la cafeïna com GRAS ("Aliments generalment considerats com a segurs"), fabricants de productes químics estan obligats per llei a etiquetar la cafeïna com a "potencialment fatal si s'inhala, ingereix o absorbeix per la pell" en el maneig i transport de la mateixa. El que segueix és un extracte d'un Full de Dades de Material de Seguretat, per cortesia de la Universitat de Califòrnia:
”CAFEÏNA: TÒXIC.
   EXPOSICIÓ AGUDA - La ingestió de grans quantitats pot causar mal de cap, mareig, calfreds, febre, agitació, inquietud, nerviosisme, insomni, deliri lleu, al·lucinacions, brunzit d'oïdes, constricció de pupil·les, disminució del camp visual, ambliopia, diplopia, fotofòbia i escotoma brillant. Els símptomes neurològics poden persistir durant diversos dies .... Altres efectes poden incloure estats alterns de consciència i contraccions musculars, tremolors, hiperestèsia, hipertonia o hipotonia, trisme, opistòton i convulsions. Les convulsions generalment precedeixen a la mort.
   EXPOSICIÓ CRÒNICA - En addició, els efectes que es detallen en l'exposició aguda: agitació, trastorns del son, psicosi induïda per cafeïna, ardor d'estómac i la hiperventilació, poden donar-se. L'ús prolongat d'altes dosis pot produir dependència física i psicològica. Els símptomes d'abstinència poden ocórrer després de la interrupció sobtada.”
University of California Material Safety Data Sheet

14è article.

Un eminent farmacòleg diu: “La cafeïna causa depressió”.
"No hi ha dubte que l'excitació del sistema nerviós central produïda per grans quantitats de cafeïna és seguit per la depressió."
J. Murdoch Ritchie, Professor Emeritus, Department of Pharmacology, Yale University School of Medicine, in The Pharmacological Basis of Therapeutics, Goodman and Gilman eds.

15è article.

Un bioquímic troba un 50% de casos d'ansietat induïts per cafeïna.
"Si una persona s’injecta 500 mil·ligrams de cafeïna (menys de la dosi recentment descoberta en alguns preparats Starbucks de 16 unces), al cap d'una hora ell o ella poden presentar símptomes d’una malaltia mental greu, com ara al·lucinacions, paranoia, pànic, mania i depressió. Però la mateixa quantitat de cafeïna administrada en el transcurs d'un dia només produeix les formes més lleus de demència per a les que prenem tranquil·litzants i antidepressius. "
"Durant cinc anys vaig treballar en una pràctica d'equip amb metges i psicoterapeutes. Sovint, l'avaluació psicològica inclou un o més síndromes d'ansietat. Vull assenyalar que la persona estava consumint quantitats excessives de cafeïna i sol·licitava un mes de prova sense cafeïna abans de les sessions de teràpia. En aproximadament el 50% dels casos, la síndrome d'ansietat es resolia amb la sola abstinència de cafeïna".
Nutritional biochemist Stephen Cherniske, Author, Caffeine Blues: Wake Up to the Dangers of America’s #1 Drug 

16è article.

"Hi ha massa històries clíniques que no enregistren el consum de cafeïna".
"El diagnòstic de qualsevol trastorn relacionat amb la cafeïna s'inicia amb el coneixement clínic. Les begudes amb cafeïna són un component comú de l'activitat social i sovint s’oblida que són un psicoestimulant. "
"Hi ha massa històries clíniques que no registren el consum de cafeïna. Una història completa de la cafeïna inclou dosis associades amb begudes i medicaments .... Els signes observables associats amb el consum de cafeïna depenen de la dosi. Per a la majoria de les persones que consumeixen cafeïna en el rang de mitjana, els estigmes físics inclouen signes d'excitació. Sol cal esperar a veure nerviosisme, ritme cardíac elevat, augment de la freqüència respiratòria, la cara envermellida, i una resposta de sobresalt exagerada. La cafeïna és un diürètic suau i pot contribuir a vagues molèsties gastrointestinals. En els casos rars en què la dosi d'un individu supera 1 gram per dia, el panorama canvia. Tremolors musculars, parla molt desorganitzada i possibles arítmies anuncien un resultat més sinistre "(nota de CaffeineWeb: un gram s'ha considerat la dosi tòxica de cafeïna, però pot no ser tan estrany com se suposa. Un estudi recent publicat al Journal of Analytical Toxicology ha trobat que dos cafès Starbucks de 16 unces poden contenir més d'un gram de cafeïna.)

R. Gregory Lande, DO, FACN, Deputy and Director of Professional Services, Department of Clinical Administration, William S. Hall Psychiatric Institute, University of South Carolina

17è article.

Revista de Psiquiatria Ortomolecular: La psicosi induïda per cafeïna pot ser confosa amb una veritable psicosi.

"Els estudis i informes recentment publicats d'observacions personals han demostrat sense cap dubte que l’abús de la  cafeïna (cafeisme) pot donar lloc a una síndrome que s'assembla i pot ser confosa amb estats psicòtics veritables. Això pot portar a un diagnòstic erroni i maltractaments. Una pregunta que sorgeix dels informes variats de consum de cafeïna en les poblacions psiquiàtriques és la següent: la cafeïna estimula la psicosi o és la psicosi la que estimula el consum de cafeïna "?

  Sanford Bolton, PhD i Gary Null, MS, Revista de Psiquiatria Ortomolecular

18è article.

The New England Journal of Medicine: mania del pacient a conseqüència de la ingesta de cafeïna.

Veredicte inicial d’uns psiquiatres en una pacient enverinada amb cafeïna, en un cas citat pel Dr Edward M. Brecher al punt de referència de l’ “Informe de la Unió de Consumidors sobre drogues lícites i il·lícites”:

"Histèria, sens dubte. Quan ella no va millorar i es va mantenir salvatgement maníaca durant diversos dies, va ser traslladada a un hospital psiquiàtric on, en un principi, va ser lligada en un llit. Després de gairebé dos mesos a l'hospital, durant els quals es va recuperar lentament, va tenir una recaiguda lleu. La investigació va demostrar que ella estava bevent quatre tasses de cafè al dia. En aquest punt, la sospita per primera vegada va recaure en la cafeïna. El cafè i el te li van ser retirats. Aviat va tornar a tenir un comportament completament normal, i va ser donada d’alta de l'hospital. "

MC McManamy and PG Schube, “Caffeine Intoxication: Report of a Case the Symptoms of which Amounted to a Psychosis,”New England Journal of Medicine, 1936;215:616-620.

[Mania: ­­Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora. Font: Grup Enciclopèdia Catalana ] Nota associació AADDMM-Terraferma. 

19è article.

Journal of Affective Disorders: el trastorn bipolar d’una dona s'esvaeix quan la ingesta de cafeïna es suspen.

"Un informe de cas longitudinal mostra una remissió sobtada en l'evolució greu d'un trastorn bipolar estacional després de 10 anys de tractaments psicofarmacològics. La supressió de la ingesta de cafeïna sembla haver contribuït al resultat ".

 Extracte de: L Tondo i Rudes N, "El curs d'un trastorn bipolar estacional influenciat per la cafeïna," Journal of Affective Disorders, 1991; 22(4):249 -251

20è article.

Troballes de la NASA sobre la cafeïna.

El 1995, el Dr. David Noever de la NASA i els seus col·legues investigadors al Centre de Vol Espacial Marshall van estudiar les teles teixides per les aranyes comuns (Araneus diadematus), a les quals havien tractat amb diversos tipus de drogues, incloent LSD, marihuana, benzedrina, hidrat de cloral i cafeïna. Com més tòxica és la droga, menys organitzada és la tela que l’aranya crea.
L'aranya tractada amb marihuana es va desviar abans d'acabar la feina. L'aranya tractada amb la benzedrina, va treballar amb més energia però sense gaire planificació. L'aranya tractada amb hidrat de cloral, un sedant, aviat es va quedar adormida.
Per a la sorpresa del Dr. Noever, la cafeïna va fer el major dany de totes les substàncies assajades. L'aranya tractada amb ella va ser incapaç de crear fins i tot una sola cel·la organitzada, i la seva tela no va mostrar senyal del patró fonamental de "centre i radis" per al disseny d’una tela convencional.
Què diu la tela d'una aranya amb cafeïna (que difícilment pot ser acostumada a la sacsejada d'un cafè al matí) que tingui a veure amb el comportament humà? Per improbable que sembli, pot ser l'exemple més vívid de l'efecte desorientador de la cafeïna en les persones sensibles a la cafeïna, moltes de les quals poden ser mal diagnosticades com a malalts mentals:
"La psicosi induïda per cafeïna, ja sembli deliri, depressió maníaca, esquizofrènia, o simplement una síndrome d'ansietat, en la majoria dels casos serà difícil de diferenciar d'altres psicosis orgàniques o no orgàniques .... El tractament de la psicosi induïda per cafeïna és retenir més cafeïna ".

Clinical Management of Poisoning and Drug Overdose, 3rd ed., 1998
Michael W. Shannon, MD, MPH, Director, Lead and Toxicology Clinic, The Children’s Hospital; Associate Professor of Pediatrics, Harvard Medical School; Staff Toxicologist, Massachusetts Poison Control System; Lester M. Haddad, MD, Clinical Professor in Family Medicine, Medical University of South Carolina; Emergency Physician and Active Staff, Bon Secours St. Francis Xavier Hospital; James F. Winchester, MD, Professor of Medicine, Division of Nephrology, Georgetown University Medical Center

Important: La informació en aquest lloc web no és un substitut d'una discussió informada amb un professional de la salut. En certs casos, la cafeïna és la causa primària dels símptomes que imiten les malalties mentals, que desapareixen quan la cafeïna és eliminada del sistema. No obstant això, la cafeïna també es coneix per exacerbar els trastorns mentals preexistents. En aquest cas, la retirada de la cafeïna és només un ingredient per millorar la seva salut. Si vostè ha estat diagnosticat amb una de les malalties que imita el cafeisme,  asseguris de consultar al seu metge abans d'actuar amb la informació de CaffeineWeb.com.

 

[Nota de l'associació AADDMM-Terraferma: abans de la publicació en aquest blog de la informació continguda en la pàgina web www.caffeineweb.com, aquesta ha sofert un canvi de continguts dels quals l'associació AADDMM-Terraferma no n'és responsable]

MEDICINES PSIQUIÀTRIQUES: UN DESCOBRIMENT SORPRENENT

Medicinas Psiquiátricas: Un Descubrimiento Sorprendente

Por Shane Ellison
Master en Ciéncias
Traducción: Luis R. Miranda

Hago preguntas con la intención de acortar las conversaciones. Evito el contacto visual con extraños por miedo (tal vez es la ansiedad) por aprender mucho de ellos. En secreto, creo que Metallica estaría haciendo mejor música si usaran drogas y alcohol, en lugar de “terapia.” Estoy tratando de dominar la Ley de la no atracción para protegerme del “trabajo real, “casas pequeñas y coches viejos. Y, estoy dando constantemente consejo sólo para darmelos a mi mismo.

Pueden los medicamentos Psiquiatricos ayudarme?

Tal vez estas preguntas son las que me motivaron a seguir una carrera como químico y a hacer diseño de fármacos, ganando varios premios por mi trabajo. No hay nada que me entusiasme más que las drogas y cómo afectan al cuerpo (excepto los abdominales de mi esposa). He estudiado su anatomía molecular, arriesgo mi vida para mezclar y combinar productos químicos explosivos en un matraz de fondo redondo, e incluso vendí mi alma a las grandes empresas farmacéuticas a cambio de un laboratorio químico y una capucha.

Durante este tiempo, he hecho algunos descubrimientos sorprendentes sobre medicamentos psiquiátricos, que incluyen antidepresivos, antipsicóticos, estimulantes y drogas contra la ansiedad. Entender lo que he aprendido lo protegerá de la inundación de efectos secundarios que ahora se están descubriendo a velocidades vertiginosas, por cortesía de la gran cantidad de pacientes que los toman en nombre de la salud mental.

Su propio infierno

Los antidepresivos aumentan la “capacidad” de enfrentar momentos difíciles al modificar los niveles de la molécula conocida como serotonina en el cerebro. Se supone que nos ayuda a encontrar la felicidad cuando estamos cubiertos por una avalancha de maldad. Pero, nunca ha sido probado. Sin embargo, los medicamentos intentan aumentar los niveles de serotonina al “selectivamente” detener la recaptación de entre las células cerebrales. Aquí es de donde la sigla ISRS fue implementada – “inhibidor selectivo de recaptación de serotonina.” Es un nombre innovativo, pero una idea estúpida. Nada es selectivo en el cuerpo.

Al tratar de bloquear la recaptación de la serotonina, los antidepresivos también pueden impedir su liberación y la de otro compuesto del cerebro conocido como dopamina. Las áreas del cerebro responsables de la liberación y recaptación de estos neurotransmisores son tan similares (después de todo, trabajan en la misma molécula) que un medicamento antidepresivo no es lo suficientemente inteligente como para entender como funcionan. Así que hace lo que cualquier tonto medicamento haría, bloquea los dos. Es por eso que los usuarios suelen llevar una mirada vidriosa en sus ojos. Completamente bajo el hechizo psiquiátrico, con la mirada perdida.

Profunda tristeza, miedo, ira y agresión pueden aparecer con el tiempo. Al eliminar la serotonina y la dopamina del cerebro, los usuarios de antidepresivos a largo plazo no pueden encontrar o sentir la felicidad. En su lugar, pueden quedar enterrados en una avalancha de maldad. Y si usted no puede encontrar o sentir la felicidad en la vida, ¿qué sentido tiene? ¿Qué le va detener de romperse su propio cuello o asesinar a tiros a sus compañeros de clase? No mucho, cuando se vive en un infierno antidepresivo.

Piensa que todo esto es opinión?

Según la FDA, los antidepresivos pueden causar pensamientos suicidas y comportamiento, empeoramiento de la depresión, ansiedad, ataques de pánico, insomnia, irritabilidad, hostilidad, impulsividad, agresividad, episodios psicóticos y violencia. Algunos incluso causan la ideación homicida de acuerdo con los fabricantes. Muchos usuarios de antidepresivos a largo plazo dicen que ya no se sienten normales -son zombies entumecidos.

Pero los efectos secundarios de estos fármacos no se limitan al secuestro de sus sentimientos y estado emocional, provocando estados violentos y psicóticos. Los efectos físicos secundarios ocurren demasiado e incluyen sangrado anormal, defectos de nacimiento, ataque al corazón, convulsiones y muerte súbita. Más de ciento setenta advertencias reguladoras de medicamentos y estudios han sido emitidos en los antidepresivos, para hacer sonar la alarma sobre estos efectos secundarios.

Para Uso Exclusivo del Elefante

Los psiquiatras prescriben medicamentos antipsicóticos como Zyprexa y Seroquel, para cualquier cosa; desde la esquizofrenia, trastorno bipolar, trastorno delirante, depresión psicótica, autismo o cualquier otra cosa que pueda imaginar, incluso de “trastorno generalizado del desarrollo,” que es perfecto para aumentar las ventas porque está dirigida a los niños que sufren de irritabilidad, agresividad y agitación. Es una pena porque estos medicamentos no sirven para nada, solo para sedantes elefantes furiosos, no curar la enfermedad psiquiátrica.

Según un estudio publicado en Psychological Medicine, los fármacos antipsicóticos causan la reducción del cerebro -el volumen de la masa cerebral. Originalmente diseñado para quienes son considerados “esquizofrénicos”, las compañías farmacéuticas crearon una campaña de marketing brillante para vender estos medicamentos a un mayor número de usuários de antidepresivos en el mercado. Usted probablemente ha visto los anuncios, si su “medicación de la depresión” no está funcionando, entonces no culpe al medicamento, pues usted tiene un trastorno bipolar! “

Una vez ingeridos, los antipsicóticos navegan a través del torrente sanguíneo, donde son transportados al cerebro. Al igual que un derrame de petróleo gigante, los antipsicóticos cubren el cerebro en una mancha de medicamentos, donde se bloquea la transmisión de las ondas cerebrales. El usuario queda sin actividad cerebral normal. La motivación, la unidad y los sentimientos de recompensa son exterminados. Si la psiquiatría considera esto un tratamiento, ellos son los locos.

Si alguna vez has visto a alguien que ha sufrido del “derrame” cortesía de seguir las órdenes del médico, no puede equivocarse al detectar uno de los efectos secundarios más comunes. Se llama Acatisia. Movimientos involuntarios, tics, espasmos en la cara y el cuerpo entero puede llegar a ser los efectos secundarios permanentes para los usuarios de antipsicóticos.

Los antipsicóticos también causan obesidad, diabetes, problemas cerebrovasculares, eventos cardíacos, problemas respiratorios, pensamiento delirante y psicosis. Los reguladores de medicamentos en EE.UU., Canadá, Reino Unido, Irlanda, Australia, Nueva Zelanda y África del Sur advierten que también pueden conducir a la muerte. No me sorprendería que los psiquiatras consideran esta una cura…

Use esto para saltar el Gran Cañón

Si usted va a intentar saltar sobre el Gran Cañón en su moto, o andar deslizarse por las faldas del Monte Kilimanjaro, los estimulantes son muy buenos. Ellos inundan el cerebro con dopamina y desencadenan una oleada de adrenalina inhumana, responsable de hacer que creamos que la vida es grandiosa, a pesar de la muerte eminente al intentar estas proezas. Fuera de eso, o eres un monstruo de la velocidad, un estudiante universitario tratando de aprender todo un semestre de Biología en 4 horas, o un niño de quinto grado “, siguiendo las órdenes del médico.”

Los mejores estimulantes que se recetan hoy en día no son más que una mezcla de anfetaminas empaquetados con nombres comerciales como Adderall, Dexedrine y Ritalin. Matones callejeros que los venden como metanfetamina, la cocaína del pobre, cristal, hielo, cristal y velocidad. No es de extrañar que los niños abusan de Ritalin, Adderall y estos medicamentos más que de drogas de la calle, pues son más baratos de obtener y son “legales”, por lo tanto, son llamados la cocaína para niños.

Incluso la DEA de los EE.UU. clasifica Ritalin en la Lista ll, lo que significa que tiene un alto potencial de abuso, igual que la cocaína y la morfina. Todos ellos tienen los mismos efectos independientemente de cómo se llamen: la sobrecarga en le sistema nervioso central conduce a ataques al corazón y / o insuficiencia cardíaca. Y los niños están cayendo más rápido que los adictos a Metanfetamina en las calles.

No estoy exagerando.

Once agencias de reglamentación internacional de las drogas y nuestra propia FDA ha emitido advertencias de que los estimulantes como el Ritalin causan adicción, depresión, insomnio, dependencia de drogas, manías, psicosis, problemas cardíacos, problemas cerebrovascular y muerte súbita.

Quémese el cerébro con medicamentos contra la ansiedad

Si aún no eres lo suficientemente hombre para una droga que podría sedar a un elefante, como los antipsicóticos, los psiquiatras te prescribirán medicamentos contra la ansiedad, sobre todo las benzodiacepinas. La elección entre los dos es similar a decidir si te quieres golpear la cabeza con un bate de aluminio o una de madera. Los medicamentos contra la ansiedad serían el bate de madera.

Descubiertos en los laboratorios de química de Hoffman La Roche en 1955, medicamentos contra la ansiedad tienen como objetivo activar los receptores del sueño en el cerebro, sólo un poco. Así, en vez de estar lleno de ansiedad, se le pone a dormir. Se trata de un “tratamiento” que los psiquiatras han estado “practicando” durante décadas. Pero, todavía no ha funcionado, porque drogar sus problemas es más peligroso que la ansiedad. El uso de medicamentos contra la ansiedad se acompaña de una serie de desagradables efectos secundarios tales como convulsiones, agresión y la violencia una vez que la droga desaparece. Alucinaciones, delirios, confusión, comportamiento anormal, hostilidad, agitación, irritabilidad, depresión y pensamientos suicidas son todos los resultados posibles de acuerdo con documentos que las grandes empresas farmacéuticas habían custodiado investigación fuertemente hasta hace poco tiempo.

Al dejar de usarlas, las drogas podrían ser más difíciles de abandonar que cuando se trata de dejar la heroína. Algunos han calificado la reacción a algo similar a tirar cientos de anzuelos de pescar de su piel, sin anestesia. Si usted duda de su naturaleza adictiva, vaya a Google y escriba los nombres de algunas de las drogas principales para “tratar” la ansiedad como Xanax y Klonopin y esto es lo que encontrará:

“Abstinencia Klonopin” 1.860.000 resultados
“Abstinencia Xanax” 1.980.000 resultados
La exposición de Psiquiatría: Cómo obtener la verdad

En resúmen, los efectos secundarios de medicamentos psiquiátricos se extienden incontrolablemente. Y la mayoría se ocultan de los pacientes y médicos por igual. Afortunadamente, la Tercera Comisión de Derechos Humanos ha resuelto este problema con una base de datos de última generación que permite a la gente buscar la lista de reacciones adversas de los informes enviados a la FDA sobre los medicamentos psiquiátricos. También proporciona advertencias internacionales de reglamentación farmacéutica y estudios publicados sobre los efectos secundarios de los fármacos.

Entonces, ¿la psiquiatría me puede ayudar? No. Y eso es sorprendente debido a que los medicamentos psiquiátricos son algunos de los medicamentos de mayor venta, a punto de sellar las esperanzas y los sueños de millones. Independientemente del estado mental en el que yo pueda estar (o cualquier otra persona ), no hay un solo medicamento que cure, trate o resuelva los problemas de la salud mental.

Mientras que las personas pueden sufrir miserablemente de presión emocional o mental que puede afectar su estilo de vida, la pseudo-ciencia de la psiquiatría aún tiene que resolver todos estos problemas, pues por ahora de hecho sólo contribuye a la mala salud como se ha visto con la amplia gama de efectos secundarios. Las campañas de marketing y escritos fantasmas en revistas médicas están diseñados para ocultar estos hechos. Pero la base de datos sobre los efectos secundarios de los medicamentos psiquiátricos cortesía de CCHR asegura que todos los pacientes tengan acceso a la verdad, a los hechos documentados, lo que podría salvar su vida o la de un ser querido.