Què ens fa ser com som? Per què algunes persones tenen predisposició a tenir ansietat, sobrepès o asma? Com és que alguns de nosaltres som propensos als atacs de cor, la diabetis o la pressió arterial alta?
HI ha una llista de respostes convencionals a aquestes preguntes. Som com som per què està en els nostres gens, som l’ADN que heretem en la concepció. Som de la manera que som per les nostres experiències de la infància: com ens van tractar i el que vam rebre (especialment durant els crucials primers 3 anys). O la nostra salut i benestar es deriven de les opcions d’estil de vida que fem com adults: tipus de dieta que consumim i quantitat d’exercici que fem, per exemple.
Però hi ha una altra poderosa font d’influència que no es té en compte: la nostra vida com a fetus.
El tipus i la quantitat d’alimentació que vam rebre al ventre, els contaminants, les drogues i les infeccions a què se’ns va exposar durant la gestació; la salut de la nostra mare, el nivell d’estrès i l’estat de la ment quan estava embarassada… Tots aquests factors que van formar-nos primer com a nadó i després com a nen i continuen afectant-nos fins el dia d’avui.
Aquesta és l’afirmació provocativa d’un camp conegut com a origen fetal, els pioners del qual afirmen que els 9 mesos de gestació constitueixen el període més transcendental de les nostres vides, i que de manera permanent influeixen en les connexions del cervell i el funcionament d’òrgans com el cor, el fetge i el pàncrees. Les condicions que trobem en l’úter, segons ells, donen forma a la nostra susceptibilitat a la malaltia, la gana i el metabolisme, la intel·ligència i el temperament. En la literatura sobre el tema, que s’ha disparat en els últims 10 anys, es poden trobar referències als orígens fetals del càncer, malalties cardiovasculars, al·lèrgies, asma, hipertensió, diabetis, obesitat, malalties mentals i fins i tot de les condicions associades amb la vellesa, com l’artritis, l’osteoporosi i el deteriorament cognitiu.
La noció d’influència prenatal pot evocar els intents frívols per millorar el fetus, per exemple tocant Mozart prop d’una embarassada i similars. En realitat, la formació i el modelat que es dona al úter és molt més visceral que això. Molt del que es troba una dona embarassada en la seva vida diària (l’aire que respira, els aliments i begudes que consumeix, els productes químics a què està exposada, fins i tot les emocions que sent) és compartit en certa manera amb el seu fetus. El fetus incorpora aquestes contribucions en el seu propi cos, les fa part de la seva carn i sang.
Sovint, es fa una mica més: es tracta aquestes contribucions com la informació derivada de la maternitat, com postals biològiques del món exterior; el que un fetus en l’úter està absorbint són les respostes a preguntes molt importants per a la seva supervivència: naixerà en un món d’abundància o escassetat? Viurà segur i protegit, o enfrontarà perills i amenaces constants? Viurà una vida llarga i fructífera, o una curta i assetjada?
La investigació sobre els orígens fetals està provocant un canvi revolucionari en el pensament, al voltant d’on venen les qualitats humanes i quan comencen a desenvolupar-se.
A l’extrem més llunyà de la recerca dels orígens fetals, els científics estan explorant la possibilitat que les condicions intrauterines influeixin no només en la nostra salut física, sinó també en la nostra intel·ligència i temperament. L’evidència indica, per exemple, que les dones embarassades sotmeses a la inanició o la tensió extrema donen llum a nens amb un major risc d’esquizofrènia.
L’esquizofrènia és un trastorn complex amb moltes causes possibles, però un estudi basat en trenta anys de registres de casos de la província d’Anhui a la Xina suggereix que els factors prenatals poden tenir una gran importància. A la meitat del segle XX, els residents d’aquesta regió van experimentar desnutrició greu durant la fam que va acompanyar el Gran Salt Endavant, la campanya de modernització desastrosa d’en Mao Zedong. Els individus nascuts de dones que van patir la fam eren 2 vegades més propensos a desenvolupar esquizofrènia que els gestats en altres moments. Així mateix, un estudi dels historials mèdics de més 88.000 persones nascudes a Jerusalem entre 1964 i 1976, va trobar que els fills de dones que es trobaven en el segon mes d’embaràs al juny de 1967 (el temps del conflicte àrab-israelià de la Guerra del Sis Dies) van ser significativament més propensos en desenvolupar esquizofrènia en l’adultesa primerenca.
HI ha una llista de respostes convencionals a aquestes preguntes. Som com som per què està en els nostres gens, som l’ADN que heretem en la concepció. Som de la manera que som per les nostres experiències de la infància: com ens van tractar i el que vam rebre (especialment durant els crucials primers 3 anys). O la nostra salut i benestar es deriven de les opcions d’estil de vida que fem com adults: tipus de dieta que consumim i quantitat d’exercici que fem, per exemple.
Però hi ha una altra poderosa font d’influència que no es té en compte: la nostra vida com a fetus.
El tipus i la quantitat d’alimentació que vam rebre al ventre, els contaminants, les drogues i les infeccions a què se’ns va exposar durant la gestació; la salut de la nostra mare, el nivell d’estrès i l’estat de la ment quan estava embarassada… Tots aquests factors que van formar-nos primer com a nadó i després com a nen i continuen afectant-nos fins el dia d’avui.
Aquesta és l’afirmació provocativa d’un camp conegut com a origen fetal, els pioners del qual afirmen que els 9 mesos de gestació constitueixen el període més transcendental de les nostres vides, i que de manera permanent influeixen en les connexions del cervell i el funcionament d’òrgans com el cor, el fetge i el pàncrees. Les condicions que trobem en l’úter, segons ells, donen forma a la nostra susceptibilitat a la malaltia, la gana i el metabolisme, la intel·ligència i el temperament. En la literatura sobre el tema, que s’ha disparat en els últims 10 anys, es poden trobar referències als orígens fetals del càncer, malalties cardiovasculars, al·lèrgies, asma, hipertensió, diabetis, obesitat, malalties mentals i fins i tot de les condicions associades amb la vellesa, com l’artritis, l’osteoporosi i el deteriorament cognitiu.
La noció d’influència prenatal pot evocar els intents frívols per millorar el fetus, per exemple tocant Mozart prop d’una embarassada i similars. En realitat, la formació i el modelat que es dona al úter és molt més visceral que això. Molt del que es troba una dona embarassada en la seva vida diària (l’aire que respira, els aliments i begudes que consumeix, els productes químics a què està exposada, fins i tot les emocions que sent) és compartit en certa manera amb el seu fetus. El fetus incorpora aquestes contribucions en el seu propi cos, les fa part de la seva carn i sang.
Sovint, es fa una mica més: es tracta aquestes contribucions com la informació derivada de la maternitat, com postals biològiques del món exterior; el que un fetus en l’úter està absorbint són les respostes a preguntes molt importants per a la seva supervivència: naixerà en un món d’abundància o escassetat? Viurà segur i protegit, o enfrontarà perills i amenaces constants? Viurà una vida llarga i fructífera, o una curta i assetjada?
La investigació sobre els orígens fetals està provocant un canvi revolucionari en el pensament, al voltant d’on venen les qualitats humanes i quan comencen a desenvolupar-se.
A l’extrem més llunyà de la recerca dels orígens fetals, els científics estan explorant la possibilitat que les condicions intrauterines influeixin no només en la nostra salut física, sinó també en la nostra intel·ligència i temperament. L’evidència indica, per exemple, que les dones embarassades sotmeses a la inanició o la tensió extrema donen llum a nens amb un major risc d’esquizofrènia.
L’esquizofrènia és un trastorn complex amb moltes causes possibles, però un estudi basat en trenta anys de registres de casos de la província d’Anhui a la Xina suggereix que els factors prenatals poden tenir una gran importància. A la meitat del segle XX, els residents d’aquesta regió van experimentar desnutrició greu durant la fam que va acompanyar el Gran Salt Endavant, la campanya de modernització desastrosa d’en Mao Zedong. Els individus nascuts de dones que van patir la fam eren 2 vegades més propensos a desenvolupar esquizofrènia que els gestats en altres moments. Així mateix, un estudi dels historials mèdics de més 88.000 persones nascudes a Jerusalem entre 1964 i 1976, va trobar que els fills de dones que es trobaven en el segon mes d’embaràs al juny de 1967 (el temps del conflicte àrab-israelià de la Guerra del Sis Dies) van ser significativament més propensos en desenvolupar esquizofrènia en l’adultesa primerenca.
